Unitats interiors: la Meseta i les serralades

La Meseta i le seves cadenes de muntanyes

Més de la meitat del territori peninsular l'ocupa la Meseta, una gran extensió de terres relativament planes i amb una altitud d'entre 600 i 700 metres sobre el nivell del mar.

Travessen la Meseta d'est a oest:

• El Sistema Central, una serralada força elevada, amb cims com el de Peñalara (2430 m) i d'Almanzor (2592 m).
Aquest sistema muntanyós divideix la Meseta en dues parts:
– La Submeseta Nord, més elevada.
– La Submeseta Sud, amb menys altitud.
• Les Muntanyes de Toledo, serralada de menor altitud i situada a la Submeseta Sud.

Serralades que envolten la Meseta

Un seguit de cadenes de muntanyes elevades i abruptes envolten la Meseta pel nord, per l'est i pel sud:

• Les Muntanyes de Lleó, que limiten la Meseta pel nord-oest.
Són muntanyes poc elevades, i la màxima altitud és el cim Teleno (2188 m).
• La Serralada Cantàbrica, situada al nord de la Meseta i paral·lela al mar Cantàbric.
El cim més elevat és el de Torre Cerredo (2648 m), als Picos de Europa.
• El Sistema Ibèric, un conjunt de muntanyes situades a l'est de la Meseta.
El cim més alt és el Moncayo (2315 m).
• Sierra Morena, situada al sud de la Meseta, forma un esglaó que separa la Meseta de la vall del Guadalquivir.
Les seves altituds no superen els 1400 m (Bañuela, 1323 m), però, com que entre les muntanyes no hi ha valls, cal travessar-les fent servir els ports de muntanya, com el de Despeñaperros.

El territori espanyol

Les grans unitats del relleu espanyol

Podem agrupar el relleu espanyol en aquestes grans unitats:

• Unitats interiors del relleu, formades per:
– La Meseta, una gran plana elevada que ocupa el centre de la Península Ibèrica.
Està dividida en dues parts pel Sistema Central,la Submeseta Nord i la Submeseta Sud.
A la zona sud de la Meseta hi ha les Muntanyes de Toledo.
– Les serralades interiors que envolten la Meseta: les Muntanyes de Lleó, la Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric i Sierra Morena.
• Unitats exteriors del relleu, formades principalment per:
– Les serralades i les muntanyes exteriors i independents de la Meseta: el Massís Galaic, les Muntanyes Basques, els Pirineus, les Serralades Litorals Catalanes i les Serralades Bètiques.
– Dues grans depressions, la de l'Ebre i la del Guadalquivir.
• Unitats del relleu insular, que estan formades per dos arxipèlags:
– Les illes Balears, arxipèlag situat al mar Mediterrani i format per cinc illes.
– Les illes Canàries, que es localitzen a l'oceà Atlàntic i formen un arxipèlag de set illes i alguns illots.



El relleu d'Espanya

Tema 2, Relleu i rius d'Espanya

Europa està situada a la zona temperada de la Terra, a l'hemisferi nord.

Al sud-oest del continent europeu es troba la Península Ibèrica, que, pel nord, s'uneix a Europa per la serralada dels Pirineus; pel sud, la seva costa és a pocs quilòmetres d'Àfrica, separada per l'estret de Gibraltar.

La Península Ibèrica està banyada pel mar Mediterrani, el mar Cantàbric i l'oceà Atlàntic.

Espanya, amb una superfície de 505.900 km², ocupa quatre cinquenes parts de la Península Ibèrica. La part restant correspon a Portugal.

També formen part d'Espanya els arxipèlags de les Balears i de les Canàries, i les ciutats de Ceuta i Melilla, situades al nord d'Àfrica.

Europa política i social

Europa, un continent molt poblat

Europa és un continent molt poblat: hi viuen més de 730 milions d'habitants i té una densitat mitjana de
72 h./km².
La població es distribueix de manera desigual:

• A l'Europa Central la densitat de població arriba als 300 h./km².
• Als països nòrdics i a les zones de muntanya la densitat de població és inferior als 20 h./km².

Els estats d'Europa, la Unió Europea

Actualment, Europa està formada per 45 estats diferents.

Una part d'aquests estats va iniciar,en la dècada del 1950, un projecte de cooperació i d'integració que ha donat lloc a la formació de la Unió Europea.

Actualment, 27 països d'Europa formen part de la Unió Europea.

Diversitat de pobles i cultures

A Europa hi ha una gran diversitat de pobles i cultures. S'hi parlen més de 120 llengües i s'hi professen diverses religions: catòlica, protestant, islàmica...

A més, actualment Europa és un dels nuclis de recepció d'immigrants més important del món.

La mobilitat de les persones contribueixen a la integració dels nous pobles, que aporten els seus models de vida, tradicions, religions...

Relleus, rius i clima d'Europa

El relleu i les costes d'Europa

Europa és un continent d'extensió reduïda (10.500.000 km²); representa el 7% de les terres emergides del planeta.
A Europa es poden diferenciar diverses formes de relleu:

• Les planures: la més important és la Gran Planura Europea, que s'estén des de Bèlgica i els Països Baixos fins als Urals.
• Les muntanyes i els massisos vells, de poca altitud i de formes arrdonides, com el Massís Central Francès, el Massís Renà...
• Les muntanyes joves, que són les més altes d'Europa (els Pirineus, els Alps, el Caucas...).

La costa europea és molt extensa i variada:

• Les costes del nord d'Europa i d'Islàndia arriben fins a l'Oceà Glacial Àrtic.
• La zonacostanera de l'oest del continent està banyada per l'Oceà Atlàntic.
• Les costes del sud d'Europa es corresponen amb el mar Mediterrani, que està dividit en diferents mars (Tirrè, Adriàtics, Egeu...)
• Al sud-est hi trobem costes a dos mars interiors: el mar Negre i el mar Caspi.

En les costes d'Europa hi destaquen les penínsules Escandinaves i de Jutlàndia, al nord; i la Ibèrica, la Itàlica i la Balcànica, al sud del continent.

Els rius europeus

Segons el mar o l'oceà on desemboquen, els rius europeus els agrupem en cinc grups fluvials:

• Rius del vessant àrtic: el Petxora, el Dvina Septentrional...
• Rius del vessant atlàntic: l'Elba, el Sena, el Rin, el Tajo, el Loira...
• Rius del vessant mediterrani: l'Ebre, el Roine, el Po...
• Rius que desemboquen al mar Caspi: el riu Volga.
• Rius que desemboquen al mar Negre: el Danubi, el Dnièper, el Don...

El clima d'Europa

El clima d'Europa és molt variat:

• El clima polar, al límit del nord d'Europa, presenta temperatures molt baixes.
• A les zones amb clima d'alta muntanya els hiverns són molt freds.
• A l'interior d'Europa el clima és continental: estius calorosos, hiverns freds, i poques precipitacions.
• A la costa atlàntica el clima és oceànic: temperatures suaus, estius calorosos i pluges escases.

L'origen de l'Univers

Els científics creuen que l'univers es va originar a partir d'una gran explosió, el Big Bang, que es va produir fa uns 15.000 milions d'anys.
Segons aquesta teoria, abans de l'explosió tota la matèria i l'energia que constitueixen l'univers estava compactada en un punt molt petit.
En produir-se la gran explosió aquesta matèria es va anar expandint en totes direccions en forma de gas i de pols, i, en refredar-se i compactar-se en alguns llocs de l'espai, es van originals primers estels; les agrupacions d'estels van formar les galàxies.
Actualment, les galàxies continuen movent-se a l'espai i, en general, es van allunyant les unes de les altres.

Formació d'un estel a partir de gas i pols.

L'univers

L'univers és el conjunt format per tots els cossos celestes i l'espai immens que els conté.
Els cossos celestes més importants són els estels.

Els estels
Un estel és una gegantina bola de gas molt calenta que emet llum i calor.
El Sol és un estel. El seu diàmetre és 110 vegades més grans que el de la Terra, i la seva massa és 330.000 vegades més gran.
El Sol és un estel de grandària mitjana. Altres estels tenen un diàmetre centenars de vegades més gran que el Sol, i n'hi ha que emeten una quantitat d'energia milers de vegades més gran.

Les galàxies
Els estels s'agrupen en galàxies. Cada galàxia té milers de milions d'estels.
Hi ha galàxies de diferents grups. La galàxia on es troba el Sistema Solar és la Via Làctia: té una forma espiral, i el seu diàmetre és d'uns 100.000 anys-llum.

La temperatura del Sol a la seva superfície és de 5.500 ºC.
Al seu interior, assoleix els 14.000.000 ºC a causa de la gran
quantitat d'energia que emet, que arriba a la Terra en forma de
llum i calor, i hi fa possible l'existència de vida.

Tipus de galàxies



Galàxia el·líptica



Galàxia irregular

        

Galàxia espiral