La Meseta i le seves cadenes de muntanyes
Més de la meitat del territori peninsular l'ocupa la Meseta, una gran extensió de terres relativament planes i amb una altitud d'entre 600 i 700 metres sobre el nivell del mar.
Travessen la Meseta d'est a oest:
- El Sistema Central, una serralada força elevada, amb cims com el de Peñalara (2430 m) i d'Almanzor (2592 m).
- Les Muntanyes de Toledo, serralada de menor altitud i situada a la Submeseta Sud.
Aquest sistema muntanyós divideix la Meseta en dues parts:
– La Submeseta Nord, més elevada.
– La Submeseta Sud, amb menys altitud.
Serralades que envolten la Meseta
Un seguit de cadenes de muntanyes elevades i abruptes envolten la Meseta pel nord, per l'est i pel sud:
- Les Muntanyes de Lleó, que limiten la Meseta pel nord-oest.
- La Serralada Cantàbrica, situada al nord de la Meseta i paral·lela al mar Cantàbric.
- El Sistema Ibèric, un conjunt de muntanyes situades a l'est de la Meseta.
- Sierra Morena, situada al sud de la Meseta, forma un esglaó que separa la Meseta de la vall del Guadalquivir.
Són muntanyes poc elevades, i la màxima altitud és el cim Teleno (2188 m).
El cim més elevat és el de Torre Cerredo (2648 m), als Picos de Europa.
El cim més alt és el Moncayo (2315 m).
Les seves altituds no superen els 1400 m (Bañuela, 1323 m), però, com que entre les muntanyes no hi ha valls, cal travessar-les fent servir els ports de muntanya, com el de Despeñaperros.