Unitats interiors: la Meseta i les serralades

Compartir

La Meseta i le seves cadenes de muntanyes

Més de la meitat del territori peninsular l'ocupa la Meseta, una gran extensió de terres relativament planes i amb una altitud d'entre 600 i 700 metres sobre el nivell del mar.

Travessen la Meseta d'est a oest:

• El Sistema Central, una serralada força elevada, amb cims com el de Peñalara (2430 m) i d'Almanzor (2592 m).
Aquest sistema muntanyós divideix la Meseta en dues parts:
– La Submeseta Nord, més elevada.
– La Submeseta Sud, amb menys altitud.
• Les Muntanyes de Toledo, serralada de menor altitud i situada a la Submeseta Sud.

Serralades que envolten la Meseta

Un seguit de cadenes de muntanyes elevades i abruptes envolten la Meseta pel nord, per l'est i pel sud:

• Les Muntanyes de Lleó, que limiten la Meseta pel nord-oest.
Són muntanyes poc elevades, i la màxima altitud és el cim Teleno (2188 m).
• La Serralada Cantàbrica, situada al nord de la Meseta i paral·lela al mar Cantàbric.
El cim més elevat és el de Torre Cerredo (2648 m), als Picos de Europa.
• El Sistema Ibèric, un conjunt de muntanyes situades a l'est de la Meseta.
El cim més alt és el Moncayo (2315 m).
• Sierra Morena, situada al sud de la Meseta, forma un esglaó que separa la Meseta de la vall del Guadalquivir.
Les seves altituds no superen els 1400 m (Bañuela, 1323 m), però, com que entre les muntanyes no hi ha valls, cal travessar-les fent servir els ports de muntanya, com el de Despeñaperros.